Consell, dilluns 3 de novembre de 2025.

 

 

Avui s’ha presentat a les Bodegues Ribas el Diagnòstic de la petjada de carboni de les explotacions agràries de Mallorca, un estudi impulsat pel grup d’acció local Mallorca Rural, en el marc de la seva Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu 2014-2022. L’objectiu és conèixer les emissions del sector agrari i impulsar accions per reduir-les. El projecte ha estat executat per l’empresa tecnològica mallorquina TrueWorld.

Segons el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, Joan Simonet, aquesta iniciativa permet “poder posar en valor que el producte local dona un valor afegit al consumidor”.

En total s’han analitzat 30 explotacions, seleccionades entre 86 inscrites, amb representació de diversos sectors —ramaderia, horticultura, vinya, fruits secs i altres— i amb una presència destacada de les zones del Raiguer i Es Pla, que sumen el 80% del total.

El sector agrari balear representa únicament el 2,8% de les emissions totals de les Illes Balears. L’estudi estima una petjada global de 2.250 tones de CO₂ equivalent, sent la maquinària agrícola la principal font d’emissions, seguida per l’ús de refrigerants, la ramaderia i els productes fitosanitaris.

Les mesures de reducció més destacades se centren a millorar l’eficiència de la fertilització i de la maquinària, optimitzar la gestió de residus i impulsar la implantació d’energies renovables, especialment plaques fotovoltaiques. L’estudi detecta un interès creixent per l’agricultura regenerativa —amb cobertes vegetals, rotacions i compostatge— i també per la valorització dels subproductes agrícoles.

Així mateix, el document destaca que l’augment de la superfície ecològica, que genera fins a un 40% menys d’emissions, constitueix un factor clau per avançar cap a la descarbonització del sector agrari mallorquí.

D’altra banda, s’ha posat de relleu el potencial de les explotacions agràries com a embornals de carboni, fet que les posiciona com un mecanisme

pràctic de descarbonització per a altres sectors que podrien invertir-hi com a model de compensació i descarbonització insular.

Aquest projecte ha estat finançat en un 80% amb fons FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural), en un 14% per l’Administració General de l’Estat (Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació) i en un 6% per la CAIB (Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears).