Un any després: la llana a Mallorca entre dificultats i oportunitats

Després d’un any de la finalització dels projectes impulsats per Mallorca Rural, amb el finançament del Fons europeu agrari de desenvolupament rural, Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient de les illes Balears, per posar en valor la llana, hem volgut tornar a parlar amb tres dels actors clau per entendre com ha evolucionat la situació i quin impacte han tingut les accions desenvolupades. La llana, que continua essent avui un problema, sovint no es recull o es crema, i el seu cost de gestió és superior al valor de mercat. Però també s’entreveuen oportunitats, petites i diverses, que obren camí a nous usos i mirades.

SONMO: pagant per la llana, transformant el paisatge

A la finca Son Moragues (SONMO), situada al cor de la Serra de Tramuntana, tenen molt clar que el camp només es conservarà si és rendible. Les seves ovelles juguen un paper fonamental en la gestió agroecològica de l’olivar, però també en la producció d’un nou valor: la llana transformada.

Amb l’ajuda d’en Guillem Reus, un dels darrers tonedors professionals de l’illa, han recollit i processat 2020 kg de llana d’alta qualitat procedents de 1.985 ovelles mallorquines i 487 de raça roja mallorquina. Aquesta llana s’ha convertit en mantes i estores fetes als telers restaurats de la mateixa finca, que daten de principis del segle XX.

Il·lustració 1. Telers mecànics a SONMO

A més, des d’enguany, SONMO ha començat a pagar la tossa a altres ramaders a canvi de poder disposar de la seva llana, fomentant així una xarxa col·laborativa. Per garantir la qualitat de la fibra, s’ha demanat seguir les indicacions de la Guia de bones pràctiques pel maneig de la llana, elaborada per Llanatura i Mallorca Rural, que ha ajudat a tenir un major aprofitament del material. “Els ramaders agraeixen aquest suport, perquè normalment és un cost sense retorn”, ens expliquen des de la finca.

Llanatura: de rebuig a matèria de creació artística

Des de l’impuls del projecte l’any 2021, Llanatura ha vist com l’interès per la llana ha anat creixent. “S’ha activat una demanda, tenim clients nous de manera periòdica, i si féssim més accions comercials segur que augmentarien molt més”, afirmen. El problema principal, apunten, és el cost: “No tenim mecanitzat el rentat, i això encareix el producte. Hi ha qui ho troba car, tot i que és una llana local, natural i sostenible”.

Tot i les dificultats, veuen un canvi de mirada. “La llana ha passat de ser wasted wool a curated wool —un material cuidat amb criteri artístic—. Ara és present a exposicions com Es Baluard o la Nit de l’Art de Son Servera, però el volum encara és molt petit”. L’interès per la fibra no para de créixer, cada vegada hi ha més gent interessada en realitzar projectes amb ella, tot i que des de Llanatura veuen que “qui es fica en el món de la llana, no ho fa per fer-se ric, ho fa per uns altres valors”.

Magatzems Canyelles: el compromís d’una llarga trajectòria

Per a Magatzems Canyelles, la realitat és més positiva. “Hem notat una davallada important de gent que ens porta la llana, probablement per l’ús agrícola que ara se’n fa”, comenten. Mallorca Rural va realitzar la Guia de Bones Pràctiques d’aprofitaments agrícoles, amb l’objectiu de promoure el seu ús a les mateixes explotacions.

Confirma que continuen comprant la llana a 5 cèntims el quilo i, tot a les dificultats, intenten col·locar-la a la península.

Il·lustració 2. Compost fet a partir de la llana, llest per recollir

Malgrat el baix interès comercial, el compromís de Magatzems Canyelles és ferm: ofereixen la possibilitat de deixar contenidors a punts verds o col·laborar amb ajuntaments i entitats per a la recollida de la llana. A més, fruit de la iniciativa de compost amb Tirme, “Oferim compost fet a partir de llana. Qui en vulgui, pot venir a recollir-ne a raó d’un quilo de compost per cada quilo de llana aportat”. Només en el 2024, han gestionat prop de 130 tones de llana.