Entrevista a Pedro Osuna – Ses Terres Eco Artà

 

Projecte Impuls Agrari Sostenible – Mesura de la Petjada de Carboni

 

 

SES TERRES  – ECO BIO ORGANIC –

 Ens pots contar qui sou i com va néixer Ses Terres?

És un projecte familiar que neix de la necessitat de tornar a tocar terra. Feia altres feines, però va arribar un moment vital en què vaig sentir la necessitat de canviar i dedicar-me al camp.
La finca ja existia des dels anys 70, però el projecte actual de Ses Terres neix de la voluntat de fer canvis i aprofitar millor el terreny per mantenir-lo viu.

Quins productes elaboreu o cultiveu actualment?

Treballem amb producte fresc —hortalisses de temporada que distribuïm a través de cooperatives— i també elaborem productes com confitures, untables i oli d’oliva.

Què diferencia Ses Terres d’altres explotacions?

Tenim una filosofia basada en la proximitat i el respecte pel cicle natural.

• Prioritzam el consum de productes locals per reduir transport i emissions.
• Seguim el ritme de les estacions i adaptam la producció al clima.
• Respectam els cicles naturals de les plantes i animals, sense químics ni hormones.
• Recuperam varietats locals i tradicionals adaptades al nostre sòl i clima.
• Mantenim la fertilitat natural del sòl amb compost i fems propis, rotació de cultius i períodes de descans.

Tot amb certificació ecològica i una mirada constant cap a la sostenibilitat.

Quina importància donau a la terra, la biodiversitat i la producció ecològica dins el vostre projecte?

Tota. La fertilitat és bona gràcies a la sostenibilitat de la terra. A més dels conreus principals, plantam espècies que atrauen insectes pol·linitzadors i biodiversitat, ajudant a prevenir plagues i mantenir l’equilibri del camp.

Com veis el futur del sector agrari i què creieu que s’hauria de reforçar perquè sigui més sostenible i just?

El sector agrari està poc valorat. Produïm aliments bàsics, però la societat entén “bàsic” com a “barat”. Això ens obliga a produir de manera intensiva i insostenible, amb conseqüències com la contaminació i l’abandonament del camp.
L’agricultura s’hauria de posar al centre, perquè de l’alimentació depèn la salut.
Sense agricultura local, no hi ha sobirania alimentària.

 

IMPULS AGRARI SOSTENIBLE | CÀLCUL DE LA PETJADA DE CARBONI

 

Com vau conèixer el projecte Impuls Agrari Sostenible?

A través d’APAEMA, per correu electrònic.

Què vos va motivar a participar-hi?

La curiositat per saber quina era la nostra petjada de carboni, com la podíem calcular, i quines dades i conclusions en podríem treure.

Quan vos ho varen proposar, què us imaginàveu que seria?

Pensava que seria un procés molt més complex, amb més dades per analitzar, però finalment ha estat senzill i manejable.

Quina importància creus que té mesurar la petjada de carboni a les explotacions?

És important per veure on podem millorar, però també per valorar en un futur el segrest de carboni que aconseguim amb les nostres produccions vegetals. 

Sovint no som el sector que més contamina, i cal posar-ho en context.

 

EXPERIÈNCIA DURANT EL PROCÉS DE LA PETJADA DE CARBONI

 

Com va ser el procés de recollida de dades i diagnòstic?

Relativament senzill. Les dades necessàries ja les teníem o sabíem on trobar-les.

Heu descobert aspectes nous sobre la finca arran de l’estudi?

Sí, sobretot les mesures de petjada de carboni relacionades amb els animals. Per exemple amb les ovelles, hem vist que tenen un impacte més elevat comparat amb altres factors de la finca —no m’ho havia plantejat abans.

Com valorau l’acompanyament de Mallorca Rural i TrueWorld?

Ha estat àgil i fàcil. No ens ha suposat feina extra ni complicacions.

 

RESULTATS I APRENENTATGES SOBRE LA PETJADA DE CARBONI

 

Heu començat a aplicar mesures per reduir emissions o millorar l’eficiència?

Sí, especialment el control del consum elèctric i el manteniment preventiu dels vehicles.

Creus que aquesta experiència vos ajudarà a continuar avançant en sostenibilitat?

Sí, sobretot si es completa amb una segona fase que inclogui el segrest de carboni de les finques ecològiques. 

Tenir dades reals ens ajuda a saber cap a on anam.

 

CONCLUSIÓ | UNA MIRADA AL FUTUR DEL CAMP DE MALLORCA

 

Com veus el futur de la pagesia mallorquina davant el canvi climàtic?

No soc gaire optimista en aquest aspecte. 

Cada vegada és més difícil produir: temperatures altes, manca de pluges aprofitables i fenòmens adversos. Ens hem d’adaptar a nous cultius i potser abandonar-ne d’altres.

Quin missatge voldríeu transmetre?

Sense agricultura no hi ha alimentació, i sense agricultura local no hi ha sobirania alimentària.

Aquest tipus d’estudis ajuden a posar consciència sobre el que feim i el valor real del camp. 

Participar-hi ha estat fàcil, i ho recomanaria a qualsevol explotació que vulgui fer passes cap a la sostenibilitat.

Al final l’agricultura s’hauria de posar al centre: de l’alimentació depèn la salut.

 

Projecte finançat amb fons FEADER, pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears